divendres 11

Educació lenta: processos per sobre de resultats

Publicat per eduCaixa el 11/07/2014 a | 1 comentaris

Flexibilitat, diversitat, ritmes, creativitat... Aquests són alguns dels termes en què incideix el moviment de la slow education o "educació lenta". Una tendència sorgida del moviment slow i que té en l'àmbit educatiu un dels seus majors reptes.

Aquestes dates relativament tranquil·les per la comunitat escolar són un bon moment per reflexionar sobre un model que proposa fugir d'estructures rígides i eminentment "resultadistes".

Els defensors del model slow es rebel·len contra la creença -tan estesa els nostres dies- que "més ràpid és millor". I ho fan en les múltiples facetes de la vida, des de l'alimentació fins a la vida urbana, passant per l'art, les finances, la moda, la tecnologia (!) i l'educació, entre moltes altres.

Però que ningú s'enganyi, la lentitud no es contempla com quelcom literal, sinó que reivindica una cosa tan senzilla com respectar els ritmes de cadascú i els dels altres. En l'àmbit educatiu, la que s'anomena metafòricament "pedagogia del cargol" proposa ajustar la velocitat de l'aprenentatge "al moment i a la persona".

A més, altres punts rellevants són l'experiència directa com a font de coneixement, el foment de la diversitat de les cultures, els sabers, les competències i els punts de vista, la participació i el diàleg, el reconeixement de les necessitats i l'estímul de l'interès i la motivació de cada persona, el desenvolupament de la curiositat i el sentit crític, etc.

Actualment hi ha dos models escolars que posen en pràctica els fonaments de la slow education; es tracta de les escoles Waldorf i Montessori, que implanten la pedagogia abans descrita i incideixen en la importància dels processos per sobre dels resultats.

No obstant això, "en l'època del temps sense espera" (Gianfranco Zavalloni), són cada vegada més les escoles que es plantegen aplicar algunes de les pautes de l'educació lenta. Autors com el mateix Zavalloni o Joan Domènech Francesch aposten decididament per això. Tal com afirma aquest últim, "el temps no pot colonitzar les nostres vides i les de l'escola, sinó que cal retornar-lo als infants i al professorat perquè pugui ser un temps viscut plenament i, per tant, plenament educatiu".

I tu, què opines d'aquest canvi de paradigma? Com a docent, pots explicar-nos alguna experiència en aquest sentit?

Més informació:

Por una pedagogía del caracol, de Gianfranco Zavalloni
Slow Schools and Slow Education. Connecting children to life
Conversa virtual entre Joan Domènech i Carl Honoré

Compartir


Categoria:

Arxiu: 2014 » Juliol 2014

Post Relacionat:

Deixar un comentari

Vull identificar-me amb:

twitter facebook Google+
Texte a identificar
Els comentaris són moderats i s'han d'aprovar per a la publicació. Consultar les Condicions d'ús

comentaris

    • martaorlo

      08 de junio de 2015 a les 13:32 h

      En la educación musical ya el dr. Suzuki en...

educaixa.com

Recursos i materials en línia - educaixa
Reserva les teves activitats - educaixa
Registra't a educaixa
 

 

Subscriu-te al bloc