dilluns 07

"Les emocions estan sempre presents i repercuteixen directament en el rendiment escolar"

Publicat per eduCaixa el 07/04/2014 a | 2 comentaris

Anna Carpena, mestra especialista en Educació Especial, és membre del comitè científic i assessor del Congrés Internacional d'Educació Emocional que ha tingut lloc recentment a Barcelona, organitzat per la Universitat de Barcelona, l'Institut de Ciències de l'Educació (ICE) i el Grup de Recerca d'Orientació Psicopedagògica (GROP). En el següent article ens explica per què és fonamental oferir una bona educació socioemocional als alumnes.

Quan parlem d'educació socioemocional parlem del desenvolupament de la intel·ligència emocional. L'objectiu d'educar aquesta dimensió humana és oferir i ensenyar a emprar recursos personals per gestionar les emocions, de tal manera que afavoreixin el benestar i la regulació positiva de la pròpia vida en tots els àmbits. Compren en primer lloc l'autoconeixement i, de manera imbricada, l'acció regulatòria del pensament, l'emoció i el cos, competència que predisposa i facilita l'alteritat, la trobada empàtica i assertiva amb l'altre, anomenada competència interpersonal o intel•ligència social.

Des que naixem rebem inputs, sovint produïts de manera inconscient i a voltes de manera errònia, que incideixen en una educació emocional primerenca. El nostre entorn sempre influeix en  l'aprenentatge emocional, així com en el cognitiu, al llarg de tota la vida. Aquesta interacció pot estar orientada, o no, vers l'acolliment i l'acompanyament en l'adquisició de les pròpies destreses personals d'una manera ètica i afectiva.

La gran oblidada dels programes educatius oficials

Aquest hauria de ser el paper d'educadors i educadores. Amb el condicional "hauria" vull referir-me a la necessitat de que qui educa hi estigui educat. Les persones emocionalment no formades tindran greus dificultats en desenvolupar una acció educativa coherent en aquest camp. Aquesta manca de formació inicial en el professorat pot ser la raó de que l'educació emocional hagi estat la gran oblidada dels programes educatius oficials. És des de la pròpia vivència, havent constatat els múltiples beneficis de l'autoconeixement i l'autoregulació, que el professorat treballarà en aquesta direcció, de manera conscient, amb objectius clars incorporats a l'educació formal.

En una societat eminentment racionalista no hi ha faltat l'interès i la pràctica per ensenyar a raonar mentre que les emocions  han restat oblidades, amb creences que els donaven un paper secundari enfront a la raó, o bé percebent-les com aquella part de la natura que calia reprimir per fer desaparèixer.

La importància de l'educació socioemocional

Actualment les investigacions científiques ens expliquen que les emocions estan sempre presents, guiant l'acció o la inhibició, repercutint directament en la qualitat del rendiment, tant en els estudis com en el treball en general. En edat escolar tenen un clar paper afavoridor o d'interferència en tots els processos d'aprenentatge, tant en l'adquisició de les diferents competències com en aprendre a conviure ja que potencien o obstaculitzen la capacitat de pensar, de planificar i de resoldre problemes de qualsevol tipus.

Sistematitzar l'aprenentatge d'aquest àmbit de manera rigorosa és un requeriment per a que tot l'alumnat, nens i nenes i adolescents, tinguin l'oportunitat de conèixer i practicar  estratègies i recursos per a poder desenvolupar les seves facultats el millor possible tenint les emocions com a aliades. Les repercussions no són només a curt termini  sinó que repercutiran en l'edat adulta.

El paper fonamental d'educadors i família

Com ja he dit, es fa palès posar la mirada en educadors i educadores, professorat i família. Algunes característiques personals i professionals del professorat són fonamentals, com per exemple la capacitat de regular les pròpies emocions, de crear vincles i relacions interpersonals positives, de comprendre i sentir l'alumnat, de ser bon comunicador, amb consciència del propi llenguatge no verbal, que sap escoltar i busca el diàleg autèntic. És el professorat que viu positivament la professió i treballa sobre si mateix d'una manera continua, amb una revisió personal i professional permanent que implica honestedat per reconèixer-se, acollir-se i motivar-se vers la millora. I per acabar, el formador ha de tenir una qualitat importantíssima: sap estimar i estima.

La família, pares, mares, avis, àvies o qui tingui cura de nens i nenes igualment influencia en el seu desenvolupament integral. Emocionalment marcaran  l'estil emocional amb el que caminaran per la vida, segons si es tendeix a negar, prohibir o acollir les seves emocions.

Està força generalitzat el sentir que cal triar entre la disciplina fèrria o el "deixar fer", quan ni una ni l'altra opció és idònia. Orientar la mainada a saber què sent, validant la seva emocionalitat sense crítiques ni negacions i ajudar a gestionar la freqüència i la intensitat del que sent és l'opció més eficaç per créixer de manera emocionalment sana. Per això és indiscutible la necessitat de que la família vivenciï el mateix entre els seus membres (sabem que les criatures aprenen per imitació) i en un mateix, en una mateixa, en constant revisió. La maduresa emocional no es dóna mai per acabada, és un procés que es perllonga tota la vida.

Educadors i educadores han anat prenent consciència d'aquesta realitat  -sobretot a la llum del que la neurociència ha anat aportant-  i l'interès i la implicació en tirar endavant l'educació socioemocional ha anat creixent en el transcurs dels darrers quinze anys. Les famílies han demanat "Escola de pares" per poder-hi aprofundir, hi ha hagut una forta demanda de formació per part del professorat i s'han anat implementant programes en alguns centres educatius alhora que han anat apareixent múltiples materials per facilitar-ne el treball.

Recursos educatius per a treballar l'educació socioemocional

Personalment he tingut la possibilitat de col·laborar en el disseny d'alguns d'aquests materials, com els recursos de l'Obra Social "la Caixa" publicats a eduCaixa amb molta acceptació i èxit entre el professorat, ja que s'agraeix poder disposar de materials de qualitat amb orientacions per al seu ús. Cal que aquesta demanda, acompanyada d'altres iniciatives, tingui continuïtat. És una aposta social que transcendeix la individualitat.

L'adult d'avui i el de demà (l'actual infància) emocionalment madur no només és competent en gestionar el propi benestar sinó que està compromès amb el benestar dels altres. Apostant per la millora personal i social contribuïm a la millora del col·lectiu humà.

Anna Carpena és mestra especialista en Educació Especial, amb dedicació, durant els últims quinze anys, a l'estudi del paper de les emocions en tota activitat humana; estudis que ha divulgat mitjançant nombroses publicacions i fent formació al professorat i a les famílies. La seva trajectòria durant aquests anys ha estat orientada principalment a sensibilitzar els educadors sobre la necessitat d'estar emocionalment formats per poder educar nens i nenes en les competències personals.

Compartir


Categoria:

Arxiu: 2014

Post Relacionat:

Deixar un comentari

Vull identificar-me amb:

twitter facebook Google+
Texte a identificar
Els comentaris són moderats i s'han d'aprovar per a la publicació. Consultar les Condicions d'ús

comentaris

    • cutuxana

      09 de abril de 2014 a les 19:15 h

      Estoy de acuerdo que los sistemas educativos...

    • anuscagol

      11 de abril de 2014 a les 08:16 h

      Molt interessant, Anna Carpena. Moltes gràcies...

educaixa.com

Recursos i materials en línia - educaixa
Reserva les teves activitats - educaixa
Registra't a educaixa
 

 

Subscriu-te al bloc