dimecres 29

"Cal 'tocar' la ciència: fer reaccions químiques, conrear plantes, observar pèndols i manipular matemàtiques"

Publicat per eduCaixa el 29/10/2014 a | 0 comentaris

Fernando Blasco és professor a la Universitat Politècnica de Madrid, mag aficionat i divulgador científic interessat per la matemàtica recreativa. És col·laborador habitual de l'Obra Social "la Caixa" en temes relacionats amb l'educació i la ciència.

Les matemàtiques estan a l'abast de tothom?

Sí. Almenys les que figuren als programes d'ensenyament secundari. Òbviament hi ha resultats profunds que requereixen aptitud i entrenament. Igual que no tots podem córrer 100 metres en 10 segons, tampoc podem especialitzar-nos en determinades matemàtiques.

En principi, matemàtiques i màgia semblen conceptes contradictoris, però res més lluny de la realitat, no?

La primera descripció d'un joc de màgia amb cartes que apareix en la literatura el trobem al manuscrit 'De Viribus Quantitatis', escrit pel matemàtic Luca Pacioli. Avui en dia se segueixen practicant jocs de cartes en els quals l'atzar, la combinatòria o la divisibilitat hi tenen un paper important.

En quin moment se't va ocórrer utilitzar trucs de màgia per explicar algoritmes, múltiples o àlgebra?

Fa poc més de 10 anys. La idea no era original meva: Martin Gardner ja havia escrit, el 1956, un llibre titulat 'Matemàtiques, màgia i misteri'. Moltes de les coses que jo faig apareixen en aquest llibre o en altres del mateix autor. En el meu cas em va influir llegir l'article "Cartomàgia matemàtica i cartoteoremes màgics" de Venancio Álvarez, Pablo Fernández i Mª Auxiliadora Márquez, i veure a Pedro Alegría a la desapareguda Fira Madrid per la Ciència. Em vaig animar a fer el mateix que ells. I no me'n penedeixo.

Els números mai enganyen... per què la màgia sí que ho fa?

Probablement per entretenir-nos. Ens enganya però de forma artística. Més que enganyar el que fa és sorprendre. Alguns mags fan aparèixer una persona del no-res... però el que busquen no és l'engany sinó la sorpresa: que només la veiem a partir d'un moment donat. El mateix passa amb una aparició o desaparició de cartes. Es juga amb il·lusions, que tenen un paper molt important. Potser el que enganya és el cervell, no el mag.

En quins projectes educatius has col·laborat amb l'Obra Social "la Caixa"?

En bastants: vaig començar a fer algunes representacions de màgia matemàtica a Madrid, i vaig visitar molts centres de l'Obra Social (Lleida, Tarragona, Girona, Barcelona, Palma) amb diferents posades en escena. He escrit dos guions per als monitors de CosmoCaixa i he col·laborat en cursos de formació de professorat.

La primavera passada vaig fer un espectacle, en el qual també es barrejaven matemàtiques i màgia, però aquesta vegada amb un mag professional, Jorge Luengo, i Isabel Queralt, professora de matemàtiques a Secundària i Batxillerat. També hem organitzat caps de setmana matemàtics i he assessorat en altres iniciatives. La veritat és que tenim molt bona relació i agraeixo que m'escoltin quan se m'acut alguna activitat.

Creus que està ben plantejat l'ensenyament de les matemàtiques i de la ciència en general? Què hauria de canviar?

Una pregunta difícil. Crec que no està ben plantejat, perquè cal "tocar" la ciència. Fer reaccions químiques, fer créixer cristalls, conrear plantes, observar pèndols o manipular matemàtiques. Però per això es necessita temps, pocs alumnes per aula i professors formats i motivats.

D'altra banda, en matemàtiques la gran oblidada és la geometria, que té un enorme potencial formatiu i serveix per a desenvolupar la capacitat de pensar. També és fonamental la resolució de problemes i en molts casos només es fan exercicis.

Un altre problema és la prova d'accés a la universitat: els estudiants (i sovint els professors) es concentren a superar amb la major nota possible aquest examen i no en assimilar correctament els continguts que han de manejar. Comprenc que això sigui així per la pressió que exerceix la societat, els rànquings de centres, les autoritats educatives... però això no és ensenyar.

Quina relació hi ha entre educació i divulgació? Creus que aquests dos conceptes viuen d'esquena avui en dia?

No és el mateix, però tenen punts en comú. De fet, admeto que em costa marcar la frontera (i, a més, no em ve de gust buscar-la). En qualsevol cas, quan visito els alumnes d'un centre educatiu de Primària o Secundària vaig a "augmentar el seu interès per les matemàtiques". En aquest sentit estic fent divulgació. Però al mateix temps els parlo de determinats conceptes matemàtics que també apareixen als seus programes, és a dir, estic educant. Si faig una conferència en un museu o centre cultural, normalment es tracta d'una xerrada divulgativa, però això entra dins del que s'anomena educació no formal o no reglada.

Hi ha altres divulgadors que, pel mitjà que fan servir (xarxes socials, premsa...) busquen com a objectiu difondre resultats i no educar la població. També crec que és vàlid.

Educació i divulgació han de complementar-se. I no crec que ara es donin l'esquena. Conec molts professionals de l'educació que són grans divulgadors.

Recentment has participat en el certamen "Ciència en acció" que va tenir lloc a CosmoCaixa. Com valores iniciatives com aquesta?

Hi he participat en altres ocasions. La primera vegada va ser una gran experiència per a mi: conèixer el treball d'altres professors sempre és bo, com també veure l'emoció que suposa per als estudiants participar en iniciatives així. Però el que va ser una novetat en el seu inici porta ja moltes edicions i crec que ha de canviar el format: ens trobem gairebé sempre els mateixos i hi ha poques incorporacions noves. Però, en qualsevol cas, és una iniciativa que fomenta la inquietud científica dels participants.

Tot es pot explicar amb les matemàtiques?

No tot, però sí que són el llenguatge en el que s'escriu la ciència. Si la ciència pot explicar alguna cosa, segur que les matemàtiques hi apareixen. Per exemple, la física s'ha pogut desenvolupar gràcies a l'aparell matemàtic que hi ha a sota.

Què li diries a un alumne que està totalment perdut amb els números?

Que si no li agraden els números pensi en problemes geomètrics, que llegeixi textos de matemàtica recreativa, que visiti museus amb exposicions de matemàtiques. En definitiva, que els números van molt més enllà del seu professor i el seu llibre de text. I les matemàtiques arriben més lluny encara.

Compartir


Categoria:

Arxiu: 2014 » Octubre 2014

Post Relacionat:

Deixar un comentari

Vull identificar-me amb:

twitter facebook Google+
Texte a identificar
Els comentaris són moderats i s'han d'aprovar per a la publicació. Consultar les Condicions d'ús

comentaris

educaixa.com

Recursos i materials en línia - educaixa
Reserva les teves activitats - educaixa
Registra't a educaixa
 

 

Subscriu-te al bloc