dijous 27

Orígens humans: el repte d'explicar el procés d'hominització

Publicat per eduCaixa el 27/10/2016 a | 0 comentaris

Parlem amb... Victòria Medina Fernando, arqueòloga i membre de l'equip de recerca SERP del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la Universitat de Barcelona. Responsable i creadora de TRÒPIC DE CAPRICORNI Eix de Divulgació Científica i Cultural.

Un sol continent, una única falla geològica i un paisatge singular han fet de l'Àfrica, la Gran Vall del Rift i el bioma de sabana, un escenari clau per entendre l'origen i evolució dels nostres ancestres. Des que la paleontòloga i arqueòloga britànica Mary Leakey va descobrir l'any 1959 un exemplar fòssil d'un crani de Zinjanthropus boisei a la Gorja d'Olduvai (Tanzània), i quasi dues dècades més tard, les famoses petjades de Laetoli –les més antigues de la humanitat–, més, noves i sorprenents troballes de restes d'homínids, de fauna i d'eines lítiques procedents de jaciments de l'Àfrica oriental i austral, han contribuït fins avui en dia a un ampli i ric coneixement de la prehistòria africana. Nombrosos treballs científics, des de les més diverses especialitats de l'Arqueologia, la Paleontologia i la Paleoantropologia, i darreres descobertes en territori africà, obliguen a revisar constantment el panorama dels nostres avantpassats canviat rotundament des que l'any 1924 l'anatomista i antropòleg Raymond Dart descobrí el primer australopitec a Sud-àfrica.

Olduvai. Foto: Noel Feans - CC

Fruit d'aquesta necessitat sorgeix la idea de realitzar una exposició pionera i actualitzada sobre l'origen de la humanitat, mostrant al públic per primera vegada una extraordinària selecció de peces originals fòssils i lítiques procedents del Museu Nacional de Tanzània (Dar es Salaam) i de les campanyes d'excavacions que els comissaris de l'exposició i arqueòlegs, els Drs. Manuel Domínguez-Rodrigo i Enrique Baquedano i equip (The Olduvai Paleonthropology and Paleoecology Project) han desenterrat al nord de Tanzània des de l'any 2006. La mostra ens trasllada a quasi quatre milions d'anys per explicar-nos l'origen i evolució dels nostres ancestres africans, el seu comportament i la seva tecnologia, i reitera el valor del continent africà, i en concret, la vall del Rift com a escenari clau on va sorgir el gènere Homo.

Equip Olduvai 20013 excavant © Javier Trueba / Madrid Scientific Films

Reconstruir la nostra complexa història evolutiva

El marc d'una exposició monogràfica sempre esdevé una ocasió única per crear i renovar recursos pedagògics i de dinamització vinculats a la temàtica en qüestió. Qualsevol que estigui familiaritzat amb l'Arqueologia i la Prehistòria, i més concretament amb el tema dels Orígens Humans, estarà d'acord en que aquestes disciplines requereixen un conjunt de sabers procedents de diferents camps de la ciència per dur a terme el seu estudi i recerca. Traspassar aquest coneixement a l'àmbit de la divulgació científica i cultural, es converteix alhora en un repte que va més enllà de la transmissió de la descoberta de noves troballes d'homínids, fauna o eines lítiques, i d'explicar l'estat actual de les investigacions.

Sabem que Àfrica és el bressol de la humanitat, allà on va sorgir el gènere Homo, i l'únic continent on podem estudiar les principals etapes de l'evolució humana. Però és àrdua tasca la didàctica d'explicar el procés d'hominització quan l'objectiu és descriure, a partir d'un fràgil registre fòssil, l'evolució biològica i cultural dels nostres avantpassats, i encara més, oferir-ne recursos docents que contribueixin a una millor comprensió i interpretació del Passat. El coneixement que tenim sobre la manera en que ha evolucionat el nostre esquelet s'ha vist obstaculitzat per la dispersió geogràfica i cronològica d'avantpassats anteriors a la nostra espècie. Malgrat aquesta dificultat, reconstruir la nostra complexa història evolutiva, explicant-la de forma més entenedora, segueix sent una fita per a qualsevol professional del camp de la docència i de la divulgació científica.

© Mauricio Antón

Avui dia, els resultats de les investigacions reflecteixen un enorme mosaic biològic i cultural de la Humanitat. De quina manera i com hem de reinterpretar el Passat? El discurs que tradicionalment s'explica sobre l'evolució humana, sovint s'ha construït a partir de conceptes erronis que no faciliten ni ajuden per a res la comprensió de com es produí el procés d'hominització. No es tracta d'exposar successivament –començant pels homínids més antics i acabant pels més moderns–, les característiques anatòmiques i culturals dels nostres avantpassats, sinó d'aplicar una visió que reflecteixi els resultats de les investigacions arqueològiques i paleontològiques. Un mosaic de caràcters primitius i moderns ens duen a presenciar un boscall d'homínids, paisatges i comportaments al llarg de milions d'anys, que requereixen nous enfocaments, noves vies de plantejament didàctic. Centrar-nos únicament i exclusiu en troballes òssies, i ordenar cronològicament l' informació dels homínids talment com si fossin seqüències evolutives un darrera l'altre, duen a no entendre el procés d'hominització. Ni tan sols a valorar el per què de la seva complexitat.

El quid de la qüestió està en construir conceptes científics que ajudin a entendre aquesta diversitat cultural i biològica dels nostres avantpassats. Cinc premisses haurien de considerar-se prèviament: (1) plantejar que al llarg de la nostra història evolutiva hi ha hagut una gran diversitat d'espècies (en conseqüència, en el registre arqueològic apareixen restes amb múltiples caràcters anatòmics que dificulten objectivament definir què és un homínid), (2) considerar que l'evolució biològica no és lineal (s'han descobert tant espècies que evolucionaren com d'altres que s'extingiren), (3) si tenim diversitat d'espècies, són múltiples els escenaris que ocuparen i per tant, és bàsic estudiar-ne el seu paisatge per entendre la seva adaptació al medi, (4) a major diversitat ecològica, major diversitat cultural (això duu a considerar la importància dels estudis interdisciplinars en arqueologia), (5) i finalment tenir en compte que a major diversitat de restes d'homínids, més interpretacions sorgeixen per part dels especialistes. Les hipòtesis entorn el procés d'hominització es multipliquen, i n'hi ha tantes propostes i arbres filètics com equips de recerca hi ha treballant en l'àmbit dels Orígens Humans.

Jaciment de la 'Sima del Elefante' (Atapuerca). Foto: Mario Modesto Mata

Els mitjans de comunicació –premsa, ràdio i televisió­–­ i les xarxes socials, contínuament estan informant de la troballa de més i noves espècies, i donant a conèixer noves teories i hipòtesis. Recentment, s'han descobert a l'Àfrica dos homínids més, l'Australopithecus deyimereda a la regió d'Afar (Etiòpia), de 2,8 milions d'anys, i en una cova sud-africana, l'Homo naledi, de morfologia cranial semblant als exemplars més antics del gènere Homo; l'equip científic d'Atapuerca, dirigit pel Dr. Juan Luís Arsuaga, a partir de l'estudi de fòssils de l'esquelet post-cranial trobats la Sima de los Huesos, proposa reorganitzar el model de l'evolució humana i establir quatre grans fases de progrés anatòmic de l'home modern; la seqüenciació del genoma del neandertal ha obert tot un món de noves perspectives i reinterpretació de la nostra espècie que realment està portant a un gran interès mediàtic.

© Mauricio Antón

Explicar els nostres orígens, o dit d'una altra manera, delimitar conceptualment el procés d'hominització, no és pas una feina fàcil. Malgrat això, tenim una oportunitat única per endinsar-nos en una viatge a la prehistòria africana que cal aprofitar bé. Explorar els escenaris que trepitjaren els nostres ancestres, observar-ne les seves descobertes i principals jaciments, i conèixer el treball de recerca que fan els especialistes són una ocasió excepcional per saber més sobre el nostre passat biològic i cultural, i seguir el rastre que la nostra espècie, els Homo sapiens, hem deixat dins i fora del continent africà.

Compartir


Categoria:

Arxiu: 2016 » Octubre

Tema:

Post Relacionat:

Deixar un comentari

Vull identificar-me amb:

twitter facebook Google+
Texte a identificar
Els comentaris són moderats i s'han d'aprovar per a la publicació. Consultar les Condicions d'ús

comentaris

educaixa.com

Recursos i materials en línia - educaixa
Reserva les teves activitats - educaixa
Registra't a educaixa
 

 

Subscriu-te al bloc